previously,

capítol trenta-sisè | on l’autor intenta ordenar les idees sobre una crisi (zoo)sanitària pròxima i recent

c

Què és l’asfv? estructura Com que tots plegats sou molt llestos i molt estudiats, sabeu perfectament què és això: El virus de la poliomielitis és un virus ben simple. Està format per una cadena força curta d’RNA que codifica un total de deu proteïnes. D’aquestes, quatre s’organitzen en una estructura amb repeticions i simètrica formant una càpsida que protegeix el material...

capítol trenta-cinquè | vins i licors. fruits secs. entrega a domicili

c

A mitjans anys vuitanta, quan jo devia tenir vuit anys, el meu pare va deixar la feina que tenia d’encarregat en un supermercat de Figueres per obrir una botiga a Figueres mateix. La va batejar amb l’original nom de “Can Jeroni” per deixar clar qui ho portava i l’afegitó “vins i licors. fruits secs” per deixar clar què s’hi venia. La botiga era a l’avinguda Marignane, a la zona nord de la ciutat...

capítol trenta-tresè | mandela | dotze d’abril

c

Trobo a faltar els diaris de paper. Entrar al bar, demanar un cafè i, de camí a la taula habitual, agafar-ne algun de lliure del final de la barra. Normalment els esportius són els que van més buscats, cosa que augmenta la probabilitat de trobar orfe algun exemplar de la premsa que en diuen generalista. Començo sempre pel final. A la contraportada, una entrevista a qualsevol cantamanyanes que...

capítol trenta-dosè | on es troba un text escrit el trenta-u de març de dos mil vuit i s’aprofita per fer-ne el capítol trenta-dosè

c

El fet de ser plenament conscient que res d’allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols momentàniament. , va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se’n va anar corrent (el bacallà, clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis dies abans que el bacallà). I de fet així ho havia fet, feia exactament set dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien...

capítol trentè | top vuit d’ous ferrats

c

8 – estruç El buffet lliure dels ous ferrats. Diuen que hi poden menjar dotze persones, tot i que a l’hora de la veritat té la mida justa per a una parella d’amants dels ous ferrats. Dels que no hi suquen pa, perquè la infraestructura necessària per la cocció fa impossible el quall correcte de la clara deixant el rovell cru. El conjunt és insípid i molt decepcionant. Molt gran i...

capítol vint-i-novè | on hi mor gent i en algun punt del relat dono caramels perquè és el meu aniversari

c

Avui us parlaré d’una cosa tan potent que hauré d’anar amb compte de no ser massa explícit amb les identitats dels implicats. Crec que feia segon de bàsica, per tant suposo que tenia set anys. El meu avi va estrenar el col·legi de Bàscara, no us sabria dir quin any. El meu pare hi anava quan es va reformar per primera vegada i jo en vaig estrenar la segona reforma. A vegades em sento...

capítol vint-i-vuitè | els xarnegos en diuen nardos

c

Avui parlaré d’amor o alguna cosa semblant. La meva àvia paterna era nascuda a Vilabertran, un poble al costat de Figueres. La seva flor preferida eren les vares de jessè o flor de núvia. Quan el meu avi en parlava, aquest nom anava sempre seguit de la frase els xarnegos en diuen nardos. La seva família llavors es dedicava (i els descendents encara ara es dediquen) a la canya, però explicava que...

capítol vint-i-setè | on la marmoresa fa fallida i la mare em cus uns xòrts per anar a caçar carpes. tot és molt cardat

c

A la sortida (o a l’entrada, depenent de si veniu de Girona o de Figueres) de Bàscara hi ha una nau industrial abandonada. La Marmoresa es dedicava a fer aglomerats de marbre. Agafava fragments de roca i els enganxava amb resina per fer-ne blocs amb els quals enrajolar cases. Tenia l’avantatge de ser significativament més barat que els blocs de marbre massís, cosa que va canviar...

capítol vint-i-sisè | on els gitanos no roben al supermercat del barri, un revisor m’enganxa arribant a Figueres amb bitllet fins a Girona i comencen a agradar-me els pits. Ah, i el meu pare mor

c

Avui em sabreu disculpar que m’estengui una mica més i que sigui més personal del normal. Els meus pares es van casar el vint-i-quatre de setembre de mil nou-cents setanta-vuit. Fa trenta-vuit anys. La meva mare tenia vint-i-tres anys i el meu pare en tenia vint-i-vuit. Acabats de fer. Jo ara en tinc trenta-set. Era el sant de la meva mare i estaven junts des de feia cinc anys. Festejaven...

capítol vint-i-cinquè | superi la seva calvície en cinc senzills passos. pregunti’m com!

c

Com amb el dol, el calb gestiona la seva calvície en cinc senzills passos. la negació La negació és involuntària. En aquest estadi el calb no és conscient d’estar negant la seva minusvalidesa. Fa vida normal. Menja, vesteix, estima, es pentina igual. Però no s’adona que el pentinat ja no li queda de la mateixa manera. Li falta volum i es veuen algunes clarianes que exposen el cuir. És...

pere tubert juhé

Meta