Avui he viscut uns minuts meravellosos, he sigut part d’un relat costumista d’aquells que et reconcilien amb la societat que ens envolta i la humanitat en general.Bar de la plaça de casa. Interior. Dia.És tapat, però no s’acaba de decidir a ploure.Cafè i diari esportiu. Enter ELLA. Quarantena llarga. Cabells i maquillatge poc cuidats.Li demana un quinto a en SEBASTIÀ, que li...
Què és l’asfv? estructura Com que tots plegats sou molt llestos i molt estudiats, sabeu perfectament què és això: El virus de la poliomielitis és un virus ben simple. Està format per una cadena força curta d’RNA que codifica un total de deu proteïnes. D’aquestes, quatre s’organitzen en una estructura amb repeticions i simètrica formant una càpsida que protegeix el material...
A mitjans anys vuitanta, quan jo devia tenir vuit anys, el meu pare va deixar la feina que tenia d’encarregat en un supermercat de Figueres per obrir una botiga a Figueres mateix. La va batejar amb l’original nom de “Can Jeroni” per deixar clar qui ho portava i l’afegitó “vins i licors. fruits secs” per deixar clar què s’hi venia. La botiga era a l’avinguda Marignane, a la zona nord de la ciutat...
Fa un parell de dies vaig fer aquest comentari al blusqui i vaig prometre una resposta. La nota del requadre vermell em fa especial riure perquè intueixo per què hi és, i no es tracta d'un motiu gens obvi.— Pere Tubert Juhé, PhD (@peretubert.cat) 2025-07-21T18:39:37.986Z El que jo crec que hi ha en aquesta etiqueta. Uns quants de vosaltres vau respondre que el sentit de la nota d’avís...
Trobo a faltar els diaris de paper. Entrar al bar, demanar un cafè i, de camí a la taula habitual, agafar-ne algun de lliure del final de la barra. Normalment els esportius són els que van més buscats, cosa que augmenta la probabilitat de trobar orfe algun exemplar de la premsa que en diuen generalista. Començo sempre pel final. A la contraportada, una entrevista a qualsevol cantamanyanes que...
El fet de ser plenament conscient que res d’allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols momentàniament. , va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se’n va anar corrent (el bacallà, clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis dies abans que el bacallà). I de fet així ho havia fet, feia exactament set dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien...
8 – estruç El buffet lliure dels ous ferrats. Diuen que hi poden menjar dotze persones, tot i que a l’hora de la veritat té la mida justa per a una parella d’amants dels ous ferrats. Dels que no hi suquen pa, perquè la infraestructura necessària per la cocció fa impossible el quall correcte de la clara deixant el rovell cru. El conjunt és insípid i molt decepcionant. Molt gran i...
Crec que feia segon de bàsica, per tant suposo que tenia set anys. El meu avi va estrenar el col·legi de Bàscara, no us sabria dir quin any. El meu pare hi anava quan es va reformar per primera vegada i jo en vaig estrenar la segona reforma. A vegades em sento pressionat a procrear només perquè l’ampliïn d’una puta vegada. En certa manera és una escola rural. Érem dos cursos per aula...
Avui parlaré d’amor o alguna cosa semblant. La meva àvia paterna era nascuda a Vilabertran, un poble al costat de Figueres. La seva flor preferida eren les vares de jessè o flor de núvia. Quan el meu avi en parlava, aquest nom anava sempre seguit de la frase els xarnegos en diuen nardos. La seva família llavors es dedicava (i els descendents encara ara es dediquen) a la canya, però explicava que...
A la sortida (o a l’entrada, depenent de si veniu de Girona o de Figueres) de Bàscara hi ha una nau industrial abandonada. La Marmoresa es dedicava a fer aglomerats de marbre. Agafava fragments de roca i els enganxava amb resina per fer-ne blocs amb els quals enrajolar cases. Tenia l’avantatge de ser significativament més barat que els blocs de marbre massís, cosa que va canviar...
