Què és l’asfv? estructura Com que tots plegats sou molt llestos i molt estudiats, sabeu perfectament què és això: El virus de la poliomielitis és un virus ben simple. Està format per una cadena força curta d’RNA que codifica un total de deu proteïnes. D’aquestes, quatre s’organitzen en una estructura amb repeticions i simètrica formant una càpsida que protegeix el material...
El fet de ser plenament conscient que res d’allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols momentàniament. , va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se’n va anar corrent (el bacallà, clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis dies abans que el bacallà). I de fet així ho havia fet, feia exactament set dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien...
8 – estruç El buffet lliure dels ous ferrats. Diuen que hi poden menjar dotze persones, tot i que a l’hora de la veritat té la mida justa per a una parella d’amants dels ous ferrats. Dels que no hi suquen pa, perquè la infraestructura necessària per la cocció fa impossible el quall correcte de la clara deixant el rovell cru. El conjunt és insípid i molt decepcionant. Molt gran i...
Avui us parlaré d’una cosa tan potent que hauré d’anar amb compte de no ser massa explícit amb les identitats dels implicats. Crec que feia segon de bàsica, per tant suposo que tenia set anys. El meu avi va estrenar el col·legi de Bàscara, no us sabria dir quin any. El meu pare hi anava quan es va reformar per primera vegada i jo en vaig estrenar la segona reforma. A vegades em sento...
Avui parlaré d’amor o alguna cosa semblant. La meva àvia paterna era nascuda a Vilabertran, un poble al costat de Figueres. La seva flor preferida eren les vares de jessè o flor de núvia. Quan el meu avi en parlava, aquest nom anava sempre seguit de la frase els xarnegos en diuen nardos. La seva família llavors es dedicava (i els descendents encara ara es dediquen) a la canya, però explicava que...
A la sortida (o a l’entrada, depenent de si veniu de Girona o de Figueres) de Bàscara hi ha una nau industrial abandonada. La Marmoresa es dedicava a fer aglomerats de marbre. Agafava fragments de roca i els enganxava amb resina per fer-ne blocs amb els quals enrajolar cases. Tenia l’avantatge de ser significativament més barat que els blocs de marbre massís, cosa que va canviar...
Avui em sabreu disculpar que m’estengui una mica més i que sigui més personal del normal. Els meus pares es van casar el vint-i-quatre de setembre de mil nou-cents setanta-vuit. Fa trenta-vuit anys. La meva mare tenia vint-i-tres anys i el meu pare en tenia vint-i-vuit. Acabats de fer. Jo ara en tinc trenta-set. Era el sant de la meva mare i estaven junts des de feia cinc anys. Festejaven...
Com amb el dol, el calb gestiona la seva calvície en cinc senzills passos. la negació La negació és involuntària. En aquest estadi el calb no és conscient d’estar negant la seva minusvalidesa. Fa vida normal. Menja, vesteix, estima, es pentina igual. Però no s’adona que el pentinat ja no li queda de la mateixa manera. Li falta volum i es veuen algunes clarianes que exposen el cuir. És...
El gat es portava tan malament que li dèiem CastiGat. Miolava més que un filldeputa i era un puto psicòpata que tan aviat et saltava al ventre de la cama com a la jugular. Per sort encara teníem el tiquet i el vam poder tornar. No va passar gaire temps fins que en van entrar no un altre, sinó dos més. Primer, una gata d’un ratllat taronja mig tapat per un calicó predominantment negre. El...
El primer curs de la universitat me’l vaig passar fumant al passadís, saltant-me classes i anant Figueres amunt Girona avall amb el BX (as seen on chapter four). Em va costar molt de canviar la mentalitat d’institut. Estudiar el dia abans dels exàmens, faltar a moltes classes i fer-me molt l’interessant quan hi anava. Un merdes. Si no ho recordo malament vaig suspendre...
