L’aigua de mar té de mitjana una salinitat del tres coma cinc per cent, cada litre d’aigua de mar conté trenta-cinc grams de sals dissoltes, principalment clorur de sodi. Aquesta elevada quantitat d’ions dissolts fa que l’aigua de mar sigui un bon conductor elèctric, de manera que les ones de ràdio no s’hi transmeten de manera eficient. Això dificulta sobremanera la comunicació amb els submarins. Els primers submergibles navegaven principalment per la superfície i només se submergien en cas de perill immediat, era fàcil tenir-hi un contacte normal per ràdio. Els submarins nuclears, en canvi, poden estar submergits durant mesos a centenars de metres de profunditat. El contacte amb ells només es pot donar a través de freqüències extremadament baixes, capaces de penetrar prou l’oceà.
A causa d’aquestes dificultats tècniques i de la llarga durada de les missions a bord, els tripulants d’un submarí, abans d’iniciar els viatges han d’escollir si volen ser informats de possibles notícies familiars o si prefereixen esperar a saber-ho en acabar. Se t’ha mort la mare o la teva germana adolescent espera bessonada. Al petit Timmy li ha caigut el primer incisiu de llet i l’himen de la Sarah penja d’un pal del camp de rugby. El quarterback és un salvatge i els nens se’ns fan grans.
Va escollir no saber res. La informació arriba en forma de missatges de text a raó de pocs caràcters per minut. Ara una ela i una a. Una te, una e i una ve baixa i una altra a. Una de i una o i la teva dona se n’ha anat amb els nens i el teu millor amic, ha venut la casa i ha llençat la teva col·lecció de llaunes de cervesa i ha deixat el yorkshire a la protectora, on no li donen aquell pinso especial tan car que el veterinari us va dir que era crucial per tractar la seva disfunció renal. Erra, e, ena, a, ela.
I tu no ho sabràs fins d’aquí a set mesos, quan el periscopi tregui el cap a la costa de Florida, però aquí en Frank el de comunicacions ens ho va xerrar a tots ahir que va treure el whisky de sota el matalàs.