Crec que feia segon de bàsica, per tant suposo que tenia set anys. El meu avi va estrenar el col·legi de Bàscara, no us sabria dir quin any. El meu pare hi anava quan es va reformar per primera vegada i jo en vaig estrenar la segona reforma. A vegades em sento pressionat a procrear només perquè l’ampliïn d’una puta vegada. En certa manera és una escola rural. Érem dos cursos per aula...
Avui parlaré d’amor o alguna cosa semblant. La meva àvia paterna era nascuda a Vilabertran, un poble al costat de Figueres. La seva flor preferida eren les vares de jessè o flor de núvia. Quan el meu avi en parlava, aquest nom anava sempre seguit de la frase els xarnegos en diuen nardos. La seva família llavors es dedicava (i els descendents encara ara es dediquen) a la canya, però explicava que...
A la sortida (o a l’entrada, depenent de si veniu de Girona o de Figueres) de Bàscara hi ha una nau industrial abandonada. La Marmoresa es dedicava a fer aglomerats de marbre. Agafava fragments de roca i els enganxava amb resina per fer-ne blocs amb els quals enrajolar cases. Tenia l’avantatge de ser significativament més barat que els blocs de marbre massís, cosa que va canviar...
Avui em sabreu disculpar que m’estengui una mica més i que sigui més personal del normal. Els meus pares es van casar el vint-i-quatre de setembre de mil nou-cents setanta-vuit. Fa trenta-vuit anys. La meva mare tenia vint-i-tres anys i el meu pare en tenia vint-i-vuit. Acabats de fer. Jo ara en tinc trenta-set. Era el sant de la meva mare i estaven junts des de feia cinc anys. Festejaven...
Com amb el dol, el calb gestiona la seva calvície en cinc senzills passos. la negació La negació és involuntària. En aquest estadi el calb no és conscient d’estar negant la seva minusvalidesa. Fa vida normal. Menja, vesteix, estima, es pentina igual. Però no s’adona que el pentinat ja no li queda de la mateixa manera. Li falta volum i es veuen algunes clarianes que exposen el cuir. És...
Quan ets mig autista i completament gilipolles fa de mal etiquetar les amistats, però per poc que ens veiem ell és un dels que no dubtaria a qualificar de bon amic. Si no m’he descomptat, aviat farà setze anys que la meva primera parella em va deixar. Poques setmanes després, durant les barraques de Girona, ens vam trobar una de les seves amigues. Seguint el protocol, els vaig...
