capítol vint-i-quatrè | de felis silvestris catus i brassica oleracea botrytis. fets, gestes i quotidianitat

El gat es portava tan malament que li dèiem CastiGat. Miolava més que un filldeputa i era un puto psicòpata que tan aviat et saltava al ventre de la cama com a la jugular. Per sort encara teníem el tiquet i el vam poder tornar.

No va passar gaire temps fins que en van entrar no un altre, sinó dos més. Primer, una gata d’un ratllat taronja mig tapat per un calicó predominantment negre. El segon, un de tigrat gris, molt semblant a en CastiGat, que vaig recol·lectar a casa els meus pares.

Quan poses un mascle adolescent al costat d’una femella adolescent, siguin de l’espècie que siguin, és només qüestió de temps que passi l’inevitable. En aquest cas, que el mascle adolescent eviti les urpes afilades de la femella adolescent, li mossegui la nuca i la penetri sense pietat pel darrere. Sent ben conscients d’això, vam concertar una visita amb una veterinària per treure-li els testicles al gat. Mireu que macos.

Però vam fer tard. No sabíem que, en absència de mascles competidors, entre el despertar de l’instint mossegaclatells i la castració sempre hi ha temps suficient per una fecundació furtiva. Els mugrons de la gata tricolor es comencaren a evidenciar i la panxa s’anà dilatant progressivament. Primer imperceptiblement, després de manera ben evident, la gata estava plena.

Un parell de mesos després es va posar a miolar amb insistència i va buscar un lloc recollit on expulsar fluïds amb impunitat i tenir contraccions estant allunyada de depredadors inoportuns. Un part és una situació evident de debilitat en la qual la femella està indefensa a l’abast de qualsevol bèstia, sobretot si el mascle està amagat a sota el llit com si la cosa no anés amb ell.

Una contracció cap aquí, una contracció cap allà, miolem miolem i plop! Surt el primer ga… perdó?

Us animo a explorar les obertures vaginals de les vostres gates. Són lleugerament diferents de les humanes, però quan d’ella en surt un petit bròquil la perplexitat supera l’interès per la vagina felina.

Sí, he dit bròquil.
La gata va parir cinc petits i saníssims bròquils.

Arribats a aquest punt caldria donar un cert èmfasi a la distinció entre bròquil, bròcoli, coliflor i romanesco, però ens n’abstindrem per qüestions d’espai i fluïdesa narrativa. De fet, ho deixarem aquí.

Standard

res a dir?