El fet de ser plenament conscient que res d’allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols momentàniament.
, va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se’n va anar corrent (el bacallà, clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis dies abans que el bacallà). I de fet així ho havia fet, feia exactament set dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien estat set dies coincidents amb els set primers dimecres de quaresma. De la quaresma del 1458, una de les més plujoses del segle ics ve baixa, segons el Google i dues fonts més no consultades.
Us podrà costar de creure, però el primer registre bibliogràfic dels problemes pluviomètrics de l’Anoia data, precisament, del 1458, en una inscripció bastant críptica del tercer capitell començant per l’esquerra de l’altar de l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca. Avui no plou a Igualada. No se sap si aquell dia va ploure o no, a Igualada, però si ho diu en Guillem, així ha de ser. I així és.
així és que quan m’obligava a no començar les frases amb un i no les començava, i tot resultava més confús. I bastant menys informatiu. Tot s’ha de dir. Però una de les màximes periodístiques diu que tot el que s’ha de dir de manera poc informativa es pot gravar en un capitell. No ho he entès mai del tot, però funciona. , que li diguin al meu picapedrer. (filldeputa) Creia realment tardar més que això, però pel que sembla no em conec encara el suficient. La meva part fosca m’acapara l’hemisf
eri dret del cervell, sobretot els primers dimecres dels mesos parells.