Latest stories

capítol trenta-dosè | on es troba un text escrit el trenta-u de març de dos mil vuit i s’aprofita per fer-ne el capítol trenta-dosè

c

El fet de ser plenament conscient que res d’allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols momentàniament. , va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se’n va anar corrent (el bacallà, clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis dies abans que el bacallà). I de fet així ho havia fet, feia exactament set dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien...

capítol trentè | top vuit d’ous ferrats

c

8 – estruç El buffet lliure dels ous ferrats. Diuen que hi poden menjar dotze persones, tot i que a l’hora de la veritat té la mida justa per a una parella d’amants dels ous ferrats. Dels que no hi suquen pa, perquè la infraestructura necessària per la cocció fa impossible el quall correcte de la clara deixant el rovell cru. El conjunt és insípid i molt decepcionant. Molt gran i...

capítol vint-i-novè | on hi mor gent i en algun punt del relat dono caramels perquè és el meu aniversari

c

Avui us parlaré d’una cosa tan potent que hauré d’anar amb compte de no ser massa explícit amb les identitats dels implicats. Crec que feia segon de bàsica, per tant suposo que tenia set anys. El meu avi va estrenar el col·legi de Bàscara, no us sabria dir quin any. El meu pare hi anava quan es va reformar per primera vegada i jo en vaig estrenar la segona reforma. A vegades em sento...

capítol vint-i-vuitè | els xarnegos en diuen nardos

c

Avui parlaré d’amor o alguna cosa semblant. La meva àvia paterna era nascuda a Vilabertran, un poble al costat de Figueres. La seva flor preferida eren les vares de jessè o flor de núvia. Quan el meu avi en parlava, aquest nom anava sempre seguit de la frase els xarnegos en diuen nardos. La seva família llavors es dedicava (i els descendents encara ara es dediquen) a la canya, però explicava que...

capítol vint-i-setè | la marmoresa fa fallida i la mare em cus uns xòrts per anar a caçar carpes. tot és molt cardat

c

A la sortida (o a l’entrada, depenent de si veniu de Girona o de Figueres) de Bàscara hi ha una nau industrial abandonada. La Marmoresa es dedicava a fer aglomerats de marbre. Agafava fragments de roca i els enganxava amb resina per fer-ne blocs amb els quals enrajolar cases. Tenia l’avantatge de ser significativament més barat que els blocs de marbre massís, cosa que va canviar...

capítol vint-i-sisè | on els gitanos no roben al supermercat del barri, un revisor m’enganxa arribant a Figueres amb bitllet fins a Girona i comencen a agradar-me els pits. Ah, i el meu pare mor

c

Avui em sabreu disculpar que m’estengui una mica més i que sigui més personal del normal. Els meus pares es van casar el vint-i-quatre de setembre de mil nou-cents setanta-vuit. Fa trenta-vuit anys. La meva mare tenia vint-i-tres anys i el meu pare en tenia vint-i-vuit. Acabats de fer. Jo ara en tinc trenta-set. Era el sant de la meva mare i estaven junts des de feia cinc anys. Festejaven...

capítol vint-i-cinquè | superi la seva calvície en cinc senzills passos. pregunti’m com!

c

Com amb el dol, el calb gestiona la seva calvície en cinc senzills passos. la negació La negació és involuntària. En aquest estadi el calb no és conscient d’estar negant la seva minusvalidesa. Fa vida normal. Menja, vesteix, estima, es pentina igual. Però no s’adona que el pentinat ja no li queda de la mateixa manera. Li falta volum i es veuen algunes clarianes que exposen el cuir. És...

capítol vint-i-quatrè | de felis silvestris catus i brassica oleracea botrytis. fets, gestes i quotidianitat

c

El gat es portava tan malament que li dèiem CastiGat. Miolava més que un filldeputa i era un puto psicòpata que tan aviat et saltava al ventre de la cama com a la jugular. Per sort encara teníem el tiquet i el vam poder tornar. No va passar gaire temps fins que en van entrar no un altre, sinó dos més. Primer, una gata d’un ratllat taronja mig tapat per un calicó predominantment negre. El...

capítol vint-i-tresè | on s’estudia el dia abans, es passa fugaçment per un pis d’en senyor pou i una experta harúspex eviscera un xai per llegir-ne els designis dels déus amb els diners de tots els espanyols

c

El primer curs de la universitat me’l vaig passar fumant al passadís, saltant-me classes i anant Figueres amunt Girona avall amb el BX (as seen on chapter four). Em va costar molt de canviar la mentalitat d’institut. Estudiar el dia abans dels exàmens, faltar a moltes classes i fer-me molt l’interessant quan hi anava. Un merdes. Si no ho recordo malament vaig suspendre...

capítol vint-i-dosè | l’incisiu de llet del petit timmy i l’himen de la petita sarah cauen mentre ets a bord d’un submarí atòmic

c

L’aigua de mar té de mitjana una salinitat del tres coma cinc per cent, cada litre d’aigua de mar conté trenta-cinc grams de sals dissoltes, principalment clorur de sodi. Aquesta elevada quantitat d’ions dissolts fa que l’aigua de mar sigui un bon conductor elèctric, de manera que les ones de ràdio no s’hi transmeten de manera eficient. Això dificulta sobremanera la comunicació amb els submarins...

Etiquetes