El fet de ser plenament conscient que res d’allò tenia sentit no el va aturar, ni tan sols momentà niament. , va continuar acariciant el bacallà fins que li va sortir pèl i se’n va anar corrent (el bacallà , clar, no ell, que ja tenia pèl i podia córrer varis dies abans que el bacallà ). I de fet aixà ho havia fet, feia exactament set dies que corria. Set dies no aleatoris, ja que havien...
capÃtol trentè | top vuit d’ous ferrats
8 – estruç El buffet lliure dels ous ferrats. Diuen que hi poden menjar dotze persones, tot i que a l’hora de la veritat té la mida justa per a una parella d’amants dels ous ferrats. Dels que no hi suquen pa, perquè la infraestructura necessà ria per la cocció fa impossible el quall correcte de la clara deixant el rovell cru. El conjunt és insÃpid i molt decepcionant. Molt gran i...
capÃtol vint-i-novè | on hi mor gent i en algun punt del relat dono caramels perquè és el meu aniversari
Avui us parlaré d’una cosa tan potent que hauré d’anar amb compte de no ser massa explÃcit amb les identitats dels implicats. Crec que feia segon de bà sica, per tant suposo que tenia set anys. El meu avi va estrenar el col·legi de Bà scara, no us sabria dir quin any. El meu pare hi anava quan es va reformar per primera vegada i jo en vaig estrenar la segona reforma. A vegades em sento...
capÃtol vint-i-vuitè | els xarnegos en diuen nardos
Avui parlaré d’amor o alguna cosa semblant. La meva à via paterna era nascuda a Vilabertran, un poble al costat de Figueres. La seva flor preferida eren les vares de jessè o flor de núvia. Quan el meu avi en parlava, aquest nom anava sempre seguit de la frase els xarnegos en diuen nardos. La seva famÃlia llavors es dedicava (i els descendents encara ara es dediquen) a la canya, però explicava que...
capÃtol vint-i-setè | la marmoresa fa fallida i la mare em cus uns xòrts per anar a caçar carpes. tot és molt cardat
A la sortida (o a l’entrada, depenent de si veniu de Girona o de Figueres) de Bà scara hi ha una nau industrial abandonada. La Marmoresa es dedicava a fer aglomerats de marbre. Agafava fragments de roca i els enganxava amb resina per fer-ne blocs amb els quals enrajolar cases. Tenia l’avantatge de ser significativament més barat que els blocs de marbre massÃs, cosa que va canviar...
capÃtol vint-i-sisè | on els gitanos no roben al supermercat del barri, un revisor m’enganxa arribant a Figueres amb bitllet fins a Girona i comencen a agradar-me els pits. Ah, i el meu pare mor
Avui em sabreu disculpar que m’estengui una mica més i que sigui més personal del normal. Els meus pares es van casar el vint-i-quatre de setembre de mil nou-cents setanta-vuit. Fa trenta-vuit anys. La meva mare tenia vint-i-tres anys i el meu pare en tenia vint-i-vuit. Acabats de fer. Jo ara en tinc trenta-set. Era el sant de la meva mare i estaven junts des de feia cinc anys. Festejaven...
capÃtol vint-i-cinquè | superi la seva calvÃcie en cinc senzills passos. pregunti’m com!
Com amb el dol, el calb gestiona la seva calvÃcie en cinc senzills passos. la negació La negació és involuntà ria. En aquest estadi el calb no és conscient d’estar negant la seva minusvalidesa. Fa vida normal. Menja, vesteix, estima, es pentina igual. Però no s’adona que el pentinat ja no li queda de la mateixa manera. Li falta volum i es veuen algunes clarianes que exposen el cuir. És...
capÃtol vint-i-quatrè | de felis silvestris catus i brassica oleracea botrytis. fets, gestes i quotidianitat
El gat es portava tan malament que li dèiem CastiGat. Miolava més que un filldeputa i era un puto psicòpata que tan aviat et saltava al ventre de la cama com a la jugular. Per sort encara tenÃem el tiquet i el vam poder tornar. No va passar gaire temps fins que en van entrar no un altre, sinó dos més. Primer, una gata d’un ratllat taronja mig tapat per un calicó predominantment negre. El...
capÃtol vint-i-tresè | on s’estudia el dia abans, es passa fugaçment per un pis d’en senyor pou i una experta harúspex eviscera un xai per llegir-ne els designis dels déus amb els diners de tots els espanyols
El primer curs de la universitat me’l vaig passar fumant al passadÃs, saltant-me classes i anant Figueres amunt Girona avall amb el BX (as seen on chapter four). Em va costar molt de canviar la mentalitat d’institut. Estudiar el dia abans dels exà mens, faltar a moltes classes i fer-me molt l’interessant quan hi anava. Un merdes. Si no ho recordo malament vaig suspendre...
capÃtol vint-i-dosè | l’incisiu de llet del petit timmy i l’himen de la petita sarah cauen mentre ets a bord d’un submarà atòmic
L’aigua de mar té de mitjana una salinitat del tres coma cinc per cent, cada litre d’aigua de mar conté trenta-cinc grams de sals dissoltes, principalment clorur de sodi. Aquesta elevada quantitat d’ions dissolts fa que l’aigua de mar sigui un bon conductor elèctric, de manera que les ones de rà dio no s’hi transmeten de manera eficient. Això dificulta sobremanera la comunicació amb els submarins...