Trobo a faltar els diaris de paper. Entrar al bar, demanar un cafè i, de camí a la taula habitual, agafar-ne algun de lliure del final de la barra. Normalment els esportius són els que van més buscats, cosa que augmenta la probabilitat de trobar orfe algun exemplar de la premsa que en diuen generalista. Començo sempre pel final. A la contraportada, una entrevista a qualsevol cantamanyanes que sigui capaç de parlar més dient menys que l’entrevistador. O un article d’opinió d’algun paio amb massa ganes d’ensenyar-la. Un anunci d’un banc. O d’un cotxe. O d’un cotxe ofert per un banc. La graella televisiva. La programació del cinema i del teatre. Un altre anunci. Les necrològiques. Me’n reia del meu avi, que sempre començava el diari per aquesta pàgina. És que si veig que hi surto ja m’estalvio de llegir la resta. I reia. El santoral i les efemèrides del dia.
sant Zenó de Verona
mil vuit-cents setanta-u, neix a Ítaca el militar i dictador feixista Ioannis Metaxàs.
mil nou-cents trenta-u, els partits republicans s’imposen a les eleccions municipals espanyoles.
mil nou-cents seixanta-u, Iuri Alekséievitx Gagarin es converteix en el primer humà en viatjar a l’espai exterior.
mil nou-cents vuitanta-dos, mor a la presó de Robben Island el terrorista i activista sud-africà Nelson Rolihlahla Mandela.
dos mil tretze, la Viquipèdia en català arriba als quatre-cents mil articles.
Es podria dir que sóc bastant maniàtic, que m’agrada fer les coses sempre de la mateixa manera. Anar al mateix bar. Prendre sempre el mateix. Seure al mateix lloc. Tampoc és que sigui gaire amic de la rutina i la monotonia, però sí que m’agrada tenir-ho tot sempre ben controlat i, en aquest sentit, repetir actes i establir patrons elimina factors a tenir en compte. Si m’assec sempre a la mateixa cadira no hauré de destinar esforços a recalcular cada dia la ruta de fugida més eficient en cas que entri un olotí despistat. Tampoc em caldrà reeducar els músculs ni resintonitzar els sentits per tal d’optimitzar l’entrada d’estímuls.
Suposo que és per això que les efemèrides em reconforten, perquè són punts d’ancoratge. Mireu avui. L’any seixanta-cinc moria Sèneca. El mil cinc-cents cinquanta-cinc, la reina Joana de Castella. El mil nou-cents vint-i-sis naixia en José Utrera Molina i el mil nou-cents trenta-tres la Montserrat Caballé i Folch. El dotze d’abril de l’any que ve tornarà a ser el dia de la mort dels primers i del naixement dels segons. D’aquí dos anys, el mateix. I l’altre. I l’altre. I l’altre. Ja us en feu una idea.
I és així com, una vegada he revisat les àncores del món, em sento més ben preparat per veure què hi va canviar, ahir.
No em cal mirar el rellotge per saber que falten tres minuts per dos quarts de set del matí. Programo el despertador més per inèrcia que per altra cosa, ja que no recordo l’últim dia que em va fer servei. M’aixeco del llit amb un moviment suau per evitar despertar la Gemma, que es remou una mica i estira els llençols cap a la seva banda. Avui és dilluns, però igualment no s’hauria despertat fins ben bé d’aquí una hora i mitja, ja que la peixateria obre a les nou.
Estic acostumat a començar el dia a les palpentes. Amb el mig raig de claror que aconsegueix passar per les cretlles de la persiana en tinc més que suficient per agafar quatre coses de l’armari i començar-me a vestir. Negaré haver-me hagut mai de girar els calçotets a mig matí fent equilibris tancat al lavabo de la feina. Normalment l’encerto prou. Com tants d’altres protocols, el de posar-me la roba i sortir sigil·losament de l’habitació el tinc ben interioritzat i el faig de manera automàtica.
Agafeu els calçotets i introduïu la cama dreta al camal corresponent. Introduïu la cama esquerra al camal lliure. Alceu la peça de roba fins a l’alçada de la cintura, procurant que la zona inferior acomodi bé el penis i la bossa escrotal. En cas necessari, redistribuïu la zona genital fins a assolir la comoditat necessària. Agafeu el mitjó dret i introduïu-hi el peu dret. Agafeu el mitjó esquerre i introduïu-hi el peu esquerre. Agafeu els pantalons i introduïu la cama dreta al camal corresponent. Introduïu la cama esquerra al camal lliure. Alceu la peça de roba fins a l’alçada de la cintura. Ajusteu bé la peça i cordeu els botons i/o tanqueu la cremallera. Agafeu la samarreta i localitzeu-ne els tres canals de sortida. Feu passar el cap pel central i els braços pels laterals vigilant d’introduir cada extremitat a mànigues diferents. En cas necessari, repetiu aquest dos darrers punts amb el jersei. Voregeu el llit evitant el contacte amb l’estructura del llit i acosteu-vos a la porta. Agafeu la maneta i acompanyeu-la cap avall. Empenyeu la porta per tal d’obrir-la.
Clac.
Empenyeu la porta per tal d’obrir-la.
Clac.
Diuen que quan veus la mort a prop et passa la vida per davant dels ulls com si es tractés d’una pel·lícula.