capítol vint-i-quatrè | de felis silvestris catus i brassica oleracea botrytis. fets, gestes i quotidianitat

El gat es portava tan malament que li dèiem CastiGat. Miolava més que un filldeputa i era un puto psicòpata que tan aviat et saltava al ventre de la cama com a la jugular. Per sort encara teníem el tiquet i el vam poder tornar.

No va passar gaire temps fins que en van entrar no un altre, sinó dos més. Primer, una gata d’un ratllat taronja mig tapat per un calicó predominantment negre. El segon, un de tigrat gris, molt semblant a en CastiGat, que vaig recol·lectar a casa els meus pares.

Quan poses un mascle adolescent al costat d’una femella adolescent, siguin de l’espècie que siguin, és només qüestió de temps que passi l’inevitable. En aquest cas, que el mascle adolescent eviti les urpes afilades de la femella adolescent, li mossegui la nuca i la penetri sense pietat pel darrere. Sent ben conscients d’això, vam concertar una visita amb una veterinària per treure-li els testicles al gat. Mireu que macos.

Però vam fer tard. No sabíem que, en absència de mascles competidors, entre el despertar de l’instint mossegaclatells i la castració sempre hi ha temps suficient per una fecundació furtiva. Els mugrons de la gata tricolor es comencaren a evidenciar i la panxa s’anà dilatant progressivament. Primer imperceptiblement, després de manera ben evident, la gata estava plena.

Un parell de mesos després es va posar a miolar amb insistència i va buscar un lloc recollit on expulsar fluïds amb impunitat i tenir contraccions estant allunyada de depredadors inoportuns. Un part és una situació evident de debilitat en la qual la femella està indefensa a l’abast de qualsevol bèstia, sobretot si el mascle està amagat a sota el llit com si la cosa no anés amb ell.

Una contracció cap aquí, una contracció cap allà, miolem miolem i plop! Surt el primer ga… perdó?

Us animo a explorar les obertures vaginals de les vostres gates. Són lleugerament diferents de les humanes, però quan d’ella en surt un petit bròquil la perplexitat supera l’interès per la vagina felina.

Sí, he dit bròquil.
La gata va parir cinc petits i saníssims bròquils.

Arribats a aquest punt caldria donar un cert èmfasi a la distinció entre bròquil, bròcoli, coliflor i romanesco, però ens n’abstindrem per qüestions d’espai i fluïdesa narrativa. De fet, ho deixarem aquí.

Standard

capítol dotzè | on els ous et suen prou com per presentar la teva candidatura a guanyar l’eurocopa, però acabes atrapat entre un senglar i un cruiser

Estàs fent running per Collserola. Són dos quarts i mig d’onze d’una nit especialment calorosa de juliol. Has corregut deu quilòmetres, els tres darrers dels quals en pujada, de manera que tens les aixelles, el front, l’ouera i l’aponeurosi glútia suades de manera prou entretinguda. Arribes a un entrecreuament poc il·luminat que et resulta poc familiar, t’atures i la mà dreta et recorre els ous des de l’anus al prepuci. Dues vegades. T’olores la punta dels dits sense adonar-te’n i hi dónes la teva aprovació. Ja et sents capaç de guanyar l’Eurocopa o de ser-ne, com a mínim, semifinalista. Tries el camí de l’esquerra i avances amb resolució, però pocs metres més endavant un senglar de quilos més de cent deu et barra el pas, fitant-te de baix a dalt.

senglar
[s. XIV; del ll. (porcus) sĭngŭlaris ‘(porc) que va sol, salvatge’]
m ZOOL Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenvolupat i el pelatge gris o negre.

Te tornes a remenar i olorar els ous, però els del senglar els sents des d’aquí, de manera que fas cap enrere amb la cua (literalment) entre les cames. L’Eurocopa haurà d’esperar. Refàs el camí fins a l’encreuament i tombes a la dreta. La dreta és sempre una bona opció, en què devies estar pensant, comunista? Te tornes a animar a fer el runner, però l’alegria dura poc. Bé, dura poc la teva, d’alegria, perquè la del gordo sense pantalons que se l’està pelant al mig del camí sembla que està ben en forma.

Atrapat entre un seglar i un cruiser.

T’atures. Més que senglar, aquest és una mica vedell, però també li olores els ous des d’on ets. Ell et mira als ulls però tu no pots apartar la vista del seu entrecuix hipnòtic. Bambolejant.
Demà llençaràs les bambes i el braçal per l’iPhone i buscaràs un bar acollidor amb wifi i aire condicionat. Puta Eurocopa.

Standard