capítol vint-i-cinquè | superi la seva calvície en cinc senzills passos. pregunti’m com!

Com amb el dol, el calb gestiona la seva calvície en cinc senzills passos.

la negació

La negació és involuntària. En aquest estadi el calb no és conscient d’estar negant la seva minusvalidesa. Fa vida normal. Menja, vesteix, estima, es pentina igual. Però no s’adona que el pentinat ja no li queda de la mateixa manera. Li falta volum i es veuen algunes clarianes que exposen el cuir. És un calb que no sap que és calb. A la família i als amics se’ls escapa massa sovint la mirada cap a la closca exposada sota els cabells minvants. El barber parpelleja instintivament tres vegades quan li diu “Com sempre, Antòniu”. No sabem quant temps passarà abans que algun d’ells s’atreveixi a dir “Ei, vols dir que no…”

la ràbia

“…t’estàs quedant calb.” Glopeja’m els ous. No, no m’hi estic quedant. Mira, mira, l’Antònio em fa el mateix tallat de sempre i em queda més estupendu que mai. Aquí és on s’inicia la primera transició. El calb que no sap que és calb comença a ser gradualment un calb que no vol ser calb. Ja no nega inconscientment la calvície, sinó que l’ataca obertament. No sóc calb, mira quin pentinat que em puc fer. Això un calb no pot fer-ho! Més aviat un calb no hauria de fer-ho, però tu a la teva. Aviat et passarà.

la negociació

Aquesta etapa és optativa. Hi ha calbs que fan visites al metge. Creuen que poden subornar la calvície. Us alimentaré, cabells. Us estimaré com mai ningú us ha estimat abans. Us donaré tot el que vulgueu i més i tot. Us cobriré d’or i joies i potingues miraculoses. Em convertiré en la vostra puteta a canvi d’un tupè generós. O normalet. A canvi d’un tupè qualsevol. A canvi de cabells. Cabells. Us estimo!

la depressió

Però la cabellera no negocia. Ni tan sols escolta. Només cau. Un rere l’altre, els pèls de la coroneta s’acosten al límit del front i es precipiten avall. Els lemminis (no, jo tampoc sabia que els lèmmings s’han de dir així, en català. puta iec) són unes putes rates polars migradores que a vegades s’ofeguen en massa, cosa que durant anys va generar la falsa creença que se suïcidaven en assolir certa massa crítica. Això no és del tot acurat, en realitat moren per una barreja d’accident i de ser subnormal, però els teus putos cabells són lemminis de queratina i tu ets calb.

l’acceptació

Sí, sóc calb. Demanaré una màquina de rapar amb els punts estrella que em queden. I un gorro, també em compraré un puto gorro. Que comença a refrescar. Aviat arribarà l’hivern. Se’m glacen les idees i el cor. I no riguis filldeputa, que aviat també ho farà al teu.

Standard